EL PREU DE DECIDIR

Prendre decisions té sempre un alt component de risc. Una vegada has decidit (o no)  fer la tria, el ventall d'opcions es queda reduït. Abans de decidir teníem davant nostre tota un sèrie d'escenaris possibles, una vegada feta la tria, només tenim una opció, llevat que el procés siga reversible.

Decidir és triar i també (i molt important) destriar, descartar, renunciar...

Decidir té sempre un component d'experimentació. Saps el que tries, però no pots saber tot el que ocorrerà, ni tampoc el que hagués passat elegint una altra opció. Tots sabem que la vida no ens dona projeccions contrafactuals. Podem imaginar-nos qué hagués pogut passar, aplicant tota mena d'esbiaxos, però saber, el que es diu saber, impossible. Cal considerar que els esbiaxos juguen sempre amb l'avantatge de conéixer la tria factual, i part dels resultats i de les conseqüències.

Amb tot és fàcil caure en la temptació de voler reescriure la història, cosa absolutament impossible, ja que la vida no és un procés reversible com bé sabem. En aquest reescriure la historial fem servir els resultats factuals per tal de demostrar que el millor hagués estat decidir altra opció, però exàctament el mateix faríem si l'opció escollida hagués estat una altra. Aplicaríem els mateixos esbiaxos i procediments d'anàlisi.

Una vegada feta aquesta introducció, podem centrar-nos en la situació que vivim, en la pandèmia que ens ha fet un veritable "escac" a tota la societat. Sabent el que sabem (de ben segur és molt més el que no sabem), és molt problable que les manifestacions, congressos, events esportius i no esportius, viatges, etc. celebrats el cap de setmana anterior al "confinament" s'hauríen d'haver suspés. Amb molta probabilitat la situació a hores d'ara seria molt millor, no tindríem el número de gent contagiada ni de persones mortes que patim.

Si s'hagués triat eixa opció ara la situació seria millor, no sé si molt o poc, però millor seria. Òbviament els resultats i les conseqüències en forma de persones contagiades i mortes seria diferent al d'ara. I ací ve una pregunta: Quina lectura hauríem fet d'eixos resultats?

Alguns analistes (de totat mena) haurien dit que "encara com", però segurament d'altres que "no era per a tant", que igual s'havia sobreactuat. En aquesta última opció s'hauria comés l'esbiaix del que hem parlat abans: Aplicar el resultat d'un procés factual a un altre contrafactual.

A això se li diu jugar amb avantatge i també oportunisme (almenys en llenguatge coloquial).

Decidir sempre implica el risc d'equivocar-se, i triem el que triem sempre hi haurà "guanys" i "pèrdues" en qualsevol escenari, tant en el factual (el que s'ha triat) com en els contrafactuals.

Aquesta crisi ens pot ensenyar moltes coses de cara al futur. Entre elles que és millor sobreactuar que lamentar, passar-se'n que quedar-se curt...

Hi ha un refrany valencià que diu: "Per haver-ne prou n'ha de sobrar". Doncs això...