2 D'ABRIL, DIA DELS AUTISMES

Hui és 2 d'abril, el Dia Mundial de Concienciació sobre l'Autisme.

No és una data de la que jo fora coneixedor, de no ser perquè fa un parell de dies una amiga em va passar un àudio al que  parlava de la seua experiència personal com a mare d'un xiquet autista. És una persona a la que estime i admire. Una dona que ha sabut créixer amb el seu fill, i que per a mi és un exemple de cóm una persona accepta les circumstàncies de la seua vida i les viu amb felicitat.

El seu àudio em va emocionar. La conec i sé que tot el que diu és ben cert i que parla amb el cor a la mà. Diu coses que són molt interessants, i una entre elles em cridà molt l'atenció: L'Autisme no és una malatia, és una manera d'estar al món i a la vida.

Animat pel seu àudio vaig anar a la xarxa buscant informació sobre l'Autisme, i altre detall important és quan alguns articuls parlen d'Autismes. El ventall sembla que és molt extens.

Em cridà també molt l'atenció que l'Autisme encara és considerat a alguns escrits com un trastorn mèdic, i que de fet apareix al famós DMS. Certament (des de la meua ignorància) m'agrada més la visió més antropològica i  de l'evolució filogenètica, que considera els Autismes com una manera de ser.

Val a dir que aproximadament un 1% dels xiquets tenen algun tret característic de l'Autisme amb major o menor intensitat. Poca broma...

Els Autismes (com altres tantes maneres "d'estar al món") ens posen davant de situacions personals, familiars i socials delicades, complicades, colpidores, que fan patir. I a les quals estem obligats moralment a donar resposta com a societat. Sovint pensem que la "societat" ho és de "gent normal", que les persones que no ho són formen part de la societat, pero no tant...

Segurament aquest pensament és hereu d'anys en els que s'amagaven a les persones que "no eren normals". Però com a creença limitant i que ens allunya de l'ideal humà, cal que la fem fora de la nostra ment i del nostre cor.

Com a repte tenim el de construir una societat humana, on totes les persones, "normals o no" troben el seu lloc on viure, treballar, estimar, gaudir de la vida... I això vol dir mesures concretes encaminades a garantir la igualtat d'oportunitats. Per tant cal tractar a cada persona en funció de les seues necessitats i circumstàncies, per a que totes i tots puguem arribar a eixe ideal de felicitat.

Gràcies.